Bernard Natan
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (fr) Natan Tannenzaft ou Natan Tanenzapf  19 juliol 1886 Iași (Romania) | ||
| Mort | octubre 1942 (56 anys) Auschwitz (Polònia) | ||
| Sepultura | Auschwitz | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | emprenedor, director de cinema, empresari, productor de cinema, guionista | ||
| Carrera militar | |||
| Conflicte | Primera Guerra Mundial | ||
| Cronologia | |||
| 1933-1945 | Mort a l'Holocaust | ||
| 1933-1945 | Holocaust
| ||
| Premis | |||
  | |||
_in_1932.png?lang=ca)
Bernard Natan (nascut Natan Tannenzaft; 14 de juliol de 1886 - octubre de 1942)[1] va ser un empresari de cinema franco-romanès, director i actor dels anys 1920 i 1930. Alguns historiadors afirmen que va ser un dels primers (si no el primer) directors de pel·lícula pornogràfica i actor de cinema pornogràfic,[2][3] encara que ara hi ha dubtes considerables sobre això.[4] Natan, sens dubte, va treballar al cinema convencional. des dels seus dies més joves, passant de projeccionista i químic a director de fotografia i productor.[4] Finalment va adquirir el gegant estudi cinematogràfic francès Pathé el 1929. Pathé es va esfondrar el 1935 i Natan va ser condemnat per frau. No obstant això, va establir les bases de la indústria cinematogràfica moderna a França i va ajudar a revolucionar la tecnologia cinematogràfica a tot el món.[3] Natan va morir després de ser transportat al camp de concentració d'Auschwitz.[5][6][7]
Vida personal
[modifica]Natan va néixer Natan Tannenzaft (possiblement Tanenzapf) de pares jueus a Iași,[1] Romania el 1886. Es va traslladar a França a principis dels anys 1900 i, tot i ser romanès, es va oferir voluntari per lluitar per França a la Primera Guerra Mundial. El 1909 es va casar i posteriorment va tenir 2 fills.[4] El 1921 es va convertir en ciutadà francès, i en algun moment va canviar el seu nom per "Bernard Natan".[2][3] El seu germà petit Émile Natan també es va traslladar a França i es va convertir en productor de cinema.[8]
Carrera cinematogràfica principal
[modifica]Natan va treballar com a projeccionista, químic de laboratori de cinema, dissenyador de títols, director de fotografia i productor durant els seus primers anys a París. Va ser un free lance publicitari per a Paramount Pictures a principis dels anys vint. Però el 1929, la Rapid Film de Natan s'havia convertit en una gran productora i distribuïdora de cinema. La seva reputació era tal que l'any 1924 Natan esdevingué membre del comitè executiu de la Federació de Patronals Cinematogràfiques. El 1926, el seu laboratori de cinema era molt ben considerat, havia establert una empresa de màrqueting i va construir dos platós de rodatge. Natan també va ser productor de cinema, ajudant a finançar i produir pel·lícules en altres estudis.[5][9]
Adquisició de Pathé
[modifica]A finals de febrer de 1929, Bernard Natan va adquirir els negocis de producció i exhibició de Pathé, llavors la companyia cinematogràfica francesa més gran. Va acceptar fusionar el seu propi estudi, Rapid Film (aleshores amb un valor de 25 milions de francs), amb Pathé a canvi de 50 milions de francs en accions. Les accions restants es van comprar amb finançament d'un consorci de bancs, bons (que es pagaven amb ingressos de Pathé) i una propietat del 10 per cent de Pathé pels bancs. Després de la fusió, Natan va canviar el nom de l'empresa Pathé-Natan (de vegades també acreditada com a Pathé-Cinéma).[5][6][7]
Pathé ja tenia problemes financers importants quan Natan va prendre el control. El fundador de l'estudi Charles Pathé havia estat venent actius durant alguns anys per augmentar el valor dels actius i mantenir el flux d'efectiu saludable de l'estudi. El fundador de l'empresa fins i tot havia venut el nom de Pathé i la marca registrada "gall" a altres empreses a canvi d'un sol 2 per cent dels ingressos generats per aquestes. Natan va tenir la mala sort de fer-se càrrec de l'estudi just quan la Gran Depressió va convulsionar l'economia francesa.[6][7][10]
Natan va intentar equilibrar les finances de Pathé i implementar pràctiques modernes de la indústria cinematogràfica a l'estudi. Natan va adquirir un altre estudi de cinema, Société des Cinéromans, d'Arthur Bernède i Gaston Leroux, que va permetre a Pathé expandir-se a la fabricació de projectors i electrònica. També va comprar la cadena de sales de cinema Fornier i va ampliar ràpidament la presència de la cadena a tot el país.[5][6][7][10] La premsa francesa, però, va atacar Natan sense pietat per la seva intenció de Pathé. Molts d'aquests atacs eren antisemites i contenien velades al·lusions homòfobes a la suposada sexualitat de Natan.[3][5][10]
Pathé-Natan va anar bé sota la direcció de Natan. Entre 1930 i 1935, malgrat la crisi econòmica mundial, l'empresa va obtenir 100 milions de francs de beneficis i va produir i va estrenar més de 60 llargmetratges (tantes pel·lícules com els grans estudis nord-americans produïen en aquell moment). Va reprendre la producció del telenotícies Pathé News, que no s'havia produït des de 1927.[10]
Natan també va invertir molt en investigació i desenvolupament per ampliar el negoci cinematogràfic de Pathé. El 1929, va empènyer Pathé a la pel·lícula sonora. Al setembre, l'estudi va produir el seu primer llargmetratge sonor i el seu primer telenotícies sonor un mes després. Natan també va llançar dues noves revistes relacionades amb el cinema, Pathé-Revue i Actualités Féminines, per ajudar a comercialitzar les pel·lícules de Pathé i augmentar la demanda de cinema dels consumidors. Sota Natan, Pathé també va finançar la investigació de Henri Chrétien, que va desenvolupar la lent anamòrfica (una tecnologia que més tard va portar a la creació de CinemaScope i altres formats de pel·lículs de