Bari Weiss
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 25 març 1984  (42 anys)Pittsburgh (Pennsilvània) |
| Residència | Squirrel Hill (en)  (valor desconegut–valor desconegut) |
| Ideologia | Centrisme radical i sionisme |
| Formació | Universitat de Colúmbia Shady Side Academy Universitat Hebrea de Jerusalem |
| Activitat | |
| Camp de treball | Periodisme, escriptura creativa i professional, literatura de no-ficció i edició |
| Ocupació | periodista, periodista d'opinió, columnista, escriptora |
| Ocupador | CBS News (2025–cap valor) Haaretz The Forward |
| Interessada en | Cultura de la cancel·lació |
| Participà en | |
| 2022 | Global Conference 2022 |
| 2021 | Global Conference 2021 |
| 7 juliol 2020 | Una carta per la justícia i el debat obert |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Cònjuge | Nellie Bowles |
| Parella | Kate McKinnon (valor desconegut–valor desconegut) |
| Germans | Suzy Weiss |
| Premis | |
| |
| Lloc web | bariweiss.com |
       | |
Bari Weiss (Pittsburgh, 25 de març de 1984) és una comentarista política estatunidenca , editora en cap de CBS News.[1] Va ser editora d'articles d'opinió i ressenyes de llibres a The Wall Street Journal del 2013 al 2017[2] i editora d'articles d'opinió i escriptora sobre cultura i política a The New York Times del 2017 al 2020.[3] Des de l'1 de març de 2021, treballa com a columnista habitual per al diari alemany Die Welt. Weiss va fundar l'empresa de mitjans de comunicació The Free Press (anteriorment Common Sense) i presenta el podcast Honestly.[4]
Biografia
[modifica]Weiss va néixer a Pittsburgh, Pennsilvània, filla de Lou i Amy Weiss, antics propietaris de Weisshouse, una empresa de Pittsburgh fundada el 1943 que ven terres, mobles i cuines; són els propietaris de l'empresa de terres Weisslines.[4] Va créixer al barri de Squirrel Hill i es va graduar a la Community Day School i a la Shady Side Academy de Pittsburgh. La més gran de quatre germanes, va anar a la sinagoga Tree of Life i allà va celebrar la seva cerimònia de bat mitsvah.[5] Després de l'institut, Weiss va anar a Israel en un programa d'any sabàtic Nativ, ajudant a construir una clínica mèdica per a beduïns al desert del Nègueb i estudiant en una yeshiva feminista i a la Universitat Hebrea de Jerusalem.[6][7]
Weiss va estudiar a la Universitat de Colúmbia, on es va especialitzar en història i es va graduar el 2007.[8] Va fundar la Coalició de Columbia per al Sudan en resposta a la Guerra de Darfur.[9] Del 2005 al 2007, Weiss va ser l'editora fundadora de The Current, una revista de Columbia sobre política, cultura i afers jueus.[10][11] Després de graduar-se, va ser becària Bartley del Wall Street Journal el 2007 i becària Dorot del 2007 al 2008 a Jerusalem.[5][12]
Colombins per la llibertat acadèmica
[modifica]Després de l’estrena el 2004 de la pel·lícula Columbia Unbecoming, que denunciava la intimidació a l'aula d'estudiants pro-Israel per part de professors pro-palestins, Weiss, Aharon Horwitz, Daniella Kahane i Ariel Beery van cofundar Columbians for Academic Freedom (CAF). Weiss va dir que s'havia sentit intimidada pel professor Joseph Massad durant les seves classes i que pensava que dedicava massa temps a parlar del sionisme i Israel per a un curs sobre tot l'Orient Mitjà.[7]
En resposta a l'estrena de la pel·lícula, la Universitat de Colúmbia va formar un comitè per examinar les acusacions. El comitè va criticar Massad, però va emfatitzar la manca de civisme al campus, inclosa la manca de civisme per part d'estudiants pro-Israel que van burlar uns quants dels seus professors. Weiss va criticar el comitè %rar-se en les queixes individuals, sostenint que els estudiants van ser intimidats a causa de les seves opinions.[13]
Al seu llibre del 2019 How to Fight Anti-Semitism, Weiss descriu l'atmosfera polèmica durant aquest període com si li hagués donat un seient a primera fila davant l'antisemitisme d'esquerres a la universitat. l periodista Glenn Greenwald ha al·legat que l'activisme iniciat per Weiss estava «dissenyat per arruïnar les carreres dels professors àrabs equiparant les seves crítiques a Israel amb el racisme, l'antisemitisme i l'assetjament, i la seva demanda central era que aquests professors (uns quants dels quals no tenien la titularitat) fossin disciplinats per les seves transgressions».[7]
Al seu llibre del 2019 How to Fight Anti-Semitism, Weiss descriu l'atmosfera polèmica durant aquest període com si li hagués donat un seient a primera fila davant l'antisemitisme d'esquerres a la universitat. l periodista Glenn Greenwald ha al·legat que l'activisme iniciat per Weiss estava «dissenyat per arruïnar les carreres dels professors àrabs equiparant les seves crítiques a Israel amb el racisme, l'antisemitisme i l'assetjament, i la seva demanda central era que aquests professors (uns quants dels quals no tenien la titularitat) fossin disciplinats per les seves transgressions».[7]
2013–2017: The Wall Street Journal
[modifica]Weiss va ser editora d'articles d'opinió i ressenyes de llibres a The Wall Street Journal des del 2013 fins a l'abril del 2017.[2] Va marxar després de la marxa del subeditor de la pàgina editorial Bret Stephens, per a qui havia treballat, i es va unir a ell a The New York Times.[7]
2017–2020: The New York Times
[modifica]El 2017, com a part d'un esforç de The New York Times per ampliar el rang ideològic del seu equip d'opinió després de la investidura del president Trump, l'editor d'opinió James Bennet va contractar Weiss com a editora d'articles d'opinió i escriptora sobre cultura i política.[14] Durant el seu primer any al diari, va escriure articles d'opinió que defensaven la barreja d'influències culturals, una cosa ridiculitzada pel que ella va anomenar l'esquerra estrident: com a apropiació cultural.[15]
Va criticar els organitzadors de la Marxa de les Dones del 2017 que protestaven contra la investidura del president Trump per les seves idees i associacions esgarrifoses, assenyalant diverses que creia que havien fet declaracions antisemites o antisionistes en el passat.[8] El seu article sobre la Marxa del Dique de Chicago, afirmant que la interseccionalitat és un «sistema de castes, en què les persones són jutjades segons quant ha patit la seva casta particular al llarg de la història»,[10] va ser condemnat per la dramaturga Eve Ensler per malinterpretar la tasca de la política interseccional.[11] Altres fonts van condemnar l'article per no entendre correctament la interseccionalitat.[7]
El gener de 2018, Babe.net va publicar l'acusació d'una dona anònima que el comportament del còmic i actor Aziz Ansari durant una cita va arribar al nivell d'agressió sexual. Weiss va publicar un article titulat Aziz Ansari és culpable. De no ser un lector de ments, una de les moltes respostes a aquest incident en el context del moviment #MeToo.[15]
El març de 2018, Weiss va publicar la columna We're All Fascists Now, en què argumentava que els membres de l'esquerra eren cada cop més intolerants amb els punts de vista alternatius, presentant exemples variats. Poc després de la publicació, l'article va ser corregit i s'hi va afegir una nota editorial perquè un dels exemples que Weiss va utilitzar era un compte fals de Twitter antifa. Aquest compte havia estat identificat com a fals en múltiples mitjans de comunicació el 2017 com una mascarada de dretes destinada a desacreditar el moviment de protesta d'esquerres.[15]
El maig de 2018, Weiss va publicar Meet the Renegades of the Intellectual Dark Web. Aquest article presentava un grup de pensadors que compartien un enfocament poc ortodox. als seus camps i al panorama mediàtic. Weiss els va descriure col·lectivament com la Xarxa Fosca Intel·lectual, prenent el terme d’Eric Weinstein, director general de Thiel Capital. Els mitjans de comunicació van comentar i criticar l'etiqueta durant el 2020.[15]
El 7 de juny de 2020, l'editor de la pàgina editorial del Times, James Bennet, va dimitir després que més de 1.000 membres del personal signessin una carta protestant per la seva publicació d'un article d'opinió[14] del senador estatunidenc Tom Cotton, que deia que, com que «els manifestants han submergit moltes ciutats americanes en l'anarquia», s'haurien d'enviar soldats com a suport per a la policia per posar fi a la violència. Bennet va dir més tard que no havia llegit l'article d'opinió prèviament.[16] Weiss va qualificar la controvèrsia interna de guerra civil en curs entre el que ella anomenava joves guerrers de la justícia social i el que ella anomenava membres del personal més grans defensors de la llibertat d'expressió[16] Aquesta caracterització va ser disputada per altres periodistes i escriptors d'opinió del Times; Taylor Lorenz, una reportera de tecnologia que cobreix la cultura d'Internet, ho va qualificar de tergiversació deliberada que ignorava els nombrosos membres del personal més grans que havien parlat, mentre que Jamal Jordan, l'editor de narrativa digital del Times, va criticar Weiss per no escoltar els seus col·legues negres i desestimar les seves preocupacions com una guerra civil desperta.[16]
Dimissió del New York Times
[modifica]Weiss va anunciar la seva marxa de The New York Times el 14 de juliol de 2020, publicant una carta de dimissió al seu lloc web criticant el Times per capitular a les crítiques a Twitter i per no defensar-la contra el presumpte assetjament escolar dels seus col·legues.[17] Va acusar el seu antic empresari de discriminació il·legal, entorn laboral hostil i acomiadament constructiu i de cedir als capricis dels crítics a Twitter.[3]
La seva dimissió del Times va generar una considerable cobertura mediàtica.[3] A la seva carta, Weiss va escriure: «Les històries es trien i es narren de manera que satisfin el públic més reduït, en lloc de permetre que un públic curiós llegeixi sobre el món i després tregui les seves pròpies conclusions». També va escriure: «Twitter no és a la capçalera del New York Times, però Twitter s'ha convertit en el seu editor definitiu.
La seva carta va ser elogiada pels senadors nord-americans Ted Cruz, Marco Rubio i Kelly Loeffler; Donald Trump Jr.; el comentarista polític Ben Shapiro; els excandidats presidencials demòcrates Andrew Yang i Marianne Williamson; i el comentarista polític Bill Maher.[18][19][20] Per contra, la carta va rebre crítiques importants de fonts mediàtiques d'esquerres. Alex Shephard va criticar la carta de Weiss a The New Republic, qualificant la dimissió de Weiss de forma d'autocancel·lació i formant part d'un patró en la seva obra de prendre proves anecdòtiques i superficials i emmarcar-les en termes grandiosos de guerra cultural. Escrivint a The Guardian, Moira Donegan va qualificar Weiss de buscadora d'atenció professional de la dreta i va qüestionar la seva afirmació que la influència de les xarxes socials havia conduït a un entorn mediàtic hostil per als conservadors.[10]
El Financial Times ha qualificat Weiss com una autoproclamada màrtir de la llibertat d'expressió. El 2021, Weiss va comparar les seves dificultats professionals amb les de Galileo Galilei, que va ser amenaçat de ser cremat a la foguera si no renunciava a les seves opinions científiques.[21]
El 27 d'octubre de 2020, Weiss va aparèixer al programa d'entrevistes The View per parlar de la cultura de la cancel·lació, que va qualificar d'errònia i profundament antiamericana; va dir: «Crec que ningú hauria de ser penjat ni que li destrueixin la reputació ni perdre la feina per un error o per haver donat un m'agrada a un tuit dolent».
A partir del 2020, Weiss va escriure articles ocasionalment per al diari alemany Die Welt. Des de l'1 de març de 2021, ha treballat com a editora col·laboradora de Die Welt.
2021–present: The Free Press i CBS News
[modifica]El gener de 2021, Weiss va llançar un butlletí de Substack titulat Common Sense. El nom va canviar més tard a The Free Press, que es va convertir en una empresa de mitjans de comunicació amb el mateix nom. Al febrer, va entrevistar Gina Carano sobre el seu acomiadament de The Mandalorian.[8] El 8 de novembre de 2021, Pano Kanelos, expresident del St. John's College, va anunciar la creació de la Universitat d'Austin al butlletí de Weiss.[11]
El 2023, Weiss va criticar públicament el professor i poeta palestí Refaat Alareer per una publicació a Internet en què ridiculitzava una afirmació desmentida que un nadó havia estat cremat en un forn durant els atacs del 7 d'octubre.[22] Posteriorment, Alareer va rebre amenaces de violació i mort per part d'uns quants dels seguidors en línia de Weiss abans de ser assassinat per un atac aeri de les FDI el 6 de desembre.[23]
El 2023, Weiss va criticar públicament el professor i poeta palestí Refaat Alareer per una publicació a Internet en què ridiculitzava una afirmació desmentida que un nadó havia estat cremat en un forn durant els atacs del 7 d'octubre.[22] Posteriorment, Alareer va rebre amenaces de violació i mort per part d'alguns dels seguidors en línia de Weiss abans de ser assassinat per un atac aeri de les FDI el 6 de desembre.[23]
L'octubre de 2025, Paramount Skydance va comprar The Free Press per 150 milions de dòlars i va nomenar Weiss, que no tenia experiència prèvia en periodisme audiovisual, com a editora en cap de CBS News.[1] Aquest anunci va ser interpretat pels crítics com un senyal que la CBS s'estava girant cap a la dreta en resposta a l'era Trump, i va ser elogiat pel mateix Trump.[24] Poc després van seguir acomiadaments que, segons va al·legar un exproductor de la CBS, es van dirigir principalment a minories racials, mentre que els empleats blancs simplement van ser traslladats a altres llocs de treball. Les pèrdues totals reportades van ser d'uns 100 empleats, inclosos vuit presentadors en directe, tots ells dones.[10]
El 10 de desembre de 2025, Weiss va nomenar el copresentador de CBS Mornings, Tony Dokoupil, com a presentador de CBS Evening News, a partir del 5 de gener de 2026. Més tard aquell mateix mes, Weiss va introduir un segment de 60 Minuts titulat Inside CECOT , una investigació de la periodista Sharyn Alfonsi sobre el Centre de Confinament per a Terroristes Salvadorenc.[25] En una reunió l'endemà amb el personal de 60 Minuts, Alfonsi va dir que Weiss no l'havia contactat abans d'introduir la història i el periodista Scott Pelley va acusar Weiss de no haver assistit a cap de les cinc projeccions internes de la història durant les etapes finals de l'edició.[26] A CNN Business, el periodista Brian Stelter va escriure que Weiss havia provocat una crisi.[27] L'episodi complet es va publicar inadvertidament en línia al Canadà en una plataforma de streaming propietat de Global TV, que tenia els drets de streaming canadencs de 60 Minuts, i es va estendre ràpidament en línia.[28]
Opinions polítiques
[modifica]Weiss ha estat descrita com a conservadora per Haaretz, The Times of Israel, The Daily Dot, Business Insider i Al Jazeera.[8][29] En una entrevista del 2019 amb Joe Rogan, es va autodefinir com a centrista d'esquerres,[10] i també s'ha autoanomenat centrista radical. Segons The Washington Post, Weiss «es retrata com una liberal incòmoda amb els excessos de la cultura d'esquerres» i ha intentat «posicionar-se com una liberal raonable preocupada perquè les crítiques d'extrema esquerra sufoquen la llibertat d'expressió». The New Republic la va qualificar d'anti-woke, anti-trans, pro-Israel, i Vanity Fair l'ha titllada de provocadora.[6] The Jewish Telegraphic Agency va dir que la seva obra «no es presta fàcilment a les etiquetes». El Times of Israel va informar que la seva baralla pública amb el New York Times la va convertir en una heroïna entre uns quants conservadors.[30] Segons el New York Times, quan se li va demanar que compartís alguna cosa que influís en els seus valors en un retir d'equip, Weiss va triar un clip del programa Transparent, que presenta una protagonista trans. Segons sembla, el va triar perquè «mai va voler oblidar la humanitat d'aquells amb qui discrepa vehementment». Ha estat descrita com a antitrans per les seves decisions editorials sobre temes transgènere a The Free Press.
Weiss ha expressat el seu suport a Israel i al sionisme a les seves columnes. Quan l'escriptor Andrew Sullivan la va descriure com una sionista desquiciada, ella va respondre que es va declarar culpable amb molt de gust.[31]
El 2018, va dir que creia les acusacions d'agressió sexual contra el candidat al jutge del Tribunal Suprem dels Estats Units, Brett Kavanaugh, però va qüestionar si l'haurien de desqualificar per servir al Tribunal Suprem, perquè tenia 17 anys quan presumptament va agredir Christine Blasey Ford.[29] Després de les crítiques de la premsa, Weiss va admetre que la seva frase va ser superficial i simplista, i va dir en canvi que el comportament ple de ràbia de Kavanaugh davant del Comitè Judicial del Senat l'hauria d'haver desqualificat.
Després de la massacre de la sinagoga Tree of Life a Squirrel Hill, Pittsburgh, Weiss va ser convidada a Real Time amb Bill Maher a principis de novembre de 2018. Va dir sobre els jueus americans que donen suport al president Donald Trump:
| « | Espero que aquesta setmana els jueus americans s'hagin adonat del preu d'aquesta ganga: han canviat polítiques que els agraden pels valors que han sostingut el poble jueu —i, francament, aquest país— per sempre: acollir l'estranger; dignitat per a tots els éssers humans; igualtat davant la llei; respecte per la dissidència; amor a la veritat.[32] | » |
El 2019, The Jerusalem Post va nomenar Weiss el setè jueu més influent del món.[33]
El gener de 2022, un metge que va aparèixer a la CNN va criticar Weiss per dir a Real Time with Bill Maher que les restriccions per la pandèmia de la COVID-19 li havien provocat problemes de salut mental i que, com a resultat, havia acabat amb la COVID.[34]
Fins al 2024, Weiss havia visitat Israel més de 15 vegades, inclòs després dels atacs del 7 d'octubre, i va comparar els comentaristes pro-Israel de les xarxes socials amb l'ex -refusenik soviètic Natan Xaranski, els anys de presó del qual el van convertir en una icona del moviment per alliberar els jueus de la Unió Soviètica.[30] El 2024, Weiss va aparèixer als documentals 8 d'octubre[35] i Despertar tràgic[36] que representen el sentiment pro-palestí després dels atacs del 7 d'octubre com a antisemita.
Vida personal
[modifica]Mentre estudiava a la Universitat de Colúmbia, Weiss va tenir una relació intermitent amb la comediant Kate McKinnon. També va sortir amb Ariel Beery, amb qui va cofundar Columbians for Academic Freedom.[9] Del 2013 al 2016, Weiss va estar casada amb l'enginyer ambiental Jason Kass. Des del 2018, ha mantingut una relació amb Nellie Bowles,[37] una exreportera tecnològica de The New York Times. Des de llavors s'han casat i tenen dos fills.[38] Weiss ha dit que Bowles és la mare biològica de la seva filla.[10]
Premis i honors
[modifica]Obres
[modifica]- Com combatre l'antisemitisme (2019)[39]
- Les noves set paraules brutes (2020)
Referències
[modifica]- 1 2 (en anglès) reuters, 06-10-2025 [Consulta: 7 octubre 2025].
- 1 2 «By Bari Weiss». The New York Times, 2020. Arxivat de l'original el 15 de juliol de 2020. [Consulta: 14 juliol 2020].
- 1 2 3 The Washington Post, 14-07-2020. Arxivat de l'original el 14 de juliol de 2020 [Consulta: 14 juliol 2020].
- 1 2 «Honestly with Bari Weiss» (en anglès). The Free Press. [Consulta: 8 octubre 2025].
- 1 2 Tabachnick «Times opinion editor, 'Burgh native Bari Weiss, talks "news, Jews and views"». issuu, 60, 27 d’octubre 2017 [Consulta: 19 d’abril 2018].
- 1 2 Peretz «Mad About Bari Weiss: The New York Times Provocateur the Left Loves to Hate». VanityFair, 24 d’abril 2019. Arxivat de l'original el 4 de juliol de 2019 [Consulta: 1r juliol 2019].
- 1 2 3 4 5 6 Steinberg «Israel programs see huge decrease». jta, 05-11-2002. Arxivat de l'original el 26 de febrer de 2019 [Consulta: 26 febrer 2019].
- 1 2 3 4 «Editorial Staff». The Current. Columbia University. Arxivat de l'original el 27 d’agost de 2007. [Consulta: 8 d’octubre 2025].
- 1 2 «Campus Characters». amazones, 12, 9-2005, p. 5–6. Arxivat de l'original el 14 de juliol de 2020.
- 1 2 3 4 5 6 «Editorial Board». Columbia Current. Arxivat de l'original el 8 de juliol de 2020. [Consulta: 23 juliol 2020].
- 1 2 3 «Bari Weiss: A moderate in an era of extremes» (en anglès). Oregon Jewish Life, 25-02-2019. Arxivat de l'original el 15 de juliol de 2020. [Consulta: 15 juliol 2020].
- ↑ «Bari Weiss». Elsa Street Journal. Arxivat de l'original el 24 de gener de 2019 [Consulta: 2 d’agost 2017].
- ↑ brown daily Herald, 7 d’abril 2005. Arxivat de l'original el 23 de juliol de 2020 [Consulta: 23 juliol 2020].
- 1 2 Lee, Edmund. «Bari Weiss Resigns From New York Times Opinion Post». The New York Times, 14-07-2020. Arxivat de l'original el 14 de juliol de 2020. [Consulta: 14 juliol 2020].
- 1 2 3 4 «AitN: 20 de maig de 2019» (en anglès). Columbia College Today, 16-05-2019. [Consulta: 12 febrer 2022].
- 1 2 3 Beauchamp, Zack. «The New York Times staff revolt over Tom Cotton's op-ed, explained» (en anglès). Vox, 05-06-2020. Arxivat de l'original el 9 de juny de 2020. [Consulta: 9 juny 2020].
- ↑ Weiss, Bari. «Resignation Letter». bariweiss.com. Arxivat de l'original el 15 de juliol de 2020. [Consulta: 16 juliol 2020].
- ↑ Sobel, Ariel. «Andrew Yang, Donald Trump Jr., and NY Times Staff React to Bari Weiss' Resignation». jewishjournal.com, 14-07-2020. Arxivat de l'original el 15 de juliol de 2020. [Consulta: 14 juliol 2020].
- ↑ Miller, Judith. «The Illiberal Liberal Media». City Journal, 14-07-2020. Arxivat de l'original el 15 de juliol de 2020. [Consulta: 14 juliol 2020].
- ↑ Saad, Nardine. «Journalist Bari Weiss skewers New York Times in her resignation letter». Los Angeles Times, 14-07-2020. Arxivat de l'original el 15 de juliol de 2020. [Consulta: 14 juliol 2020].
- ↑ Financial Times, 22 d’octubre 2021 [Consulta: 24 d’octubre 2021].
- 1 2 The New York Times, 8 desembre 2023 [Consulta: 11 desembre 2023].
- 1 2 Aziza, Sarah. «‘How many dead Palestinians are enough?’ The unbearable prescience of the late poet Refaat Alareer». The Guardian. [Consulta: 2 octubre 2025].
- ↑ Stelter, Brian. «Trump spent 90 minuts with ‘60 Minuts’ — here’s what happened | CNN Business» (en anglès). CNN, 03-11-2025. [Consulta: 3 novembre 2025].
- ↑ Folkenflik, David «CBS News chief Bari Weiss pulls '60 Minuts' story, sparking outcry». npr, 22-12-2025 [Consulta: 22 desembre 2025].
- ↑ Grynbaum, Michael M. «Turmoil at CBS News After Bari Weiss Pulls a ‘60 Minutes’ Segment». The New York Times, 22-12-2025. Arxivat de l'original el 23 Dec 2025 [Consulta: 23 desembre 2025].
- ↑ Stelter, Brian. «Inside the Bari Weiss decision that led to a ‘60 Minuts’ crisis» (en anglès). CNN Business, 22-12-2025. [Consulta: 23 desembre 2025].
- ↑ Stelter, Brian. «'60 Minuts' story shelved by Bari Weiss streamed in Canada». CNN, 23-12-2025. [Consulta: 23 desembre 2025].
- 1 2 Relman, Eliza. «New York Times opinion writer Bari Weiss slammed for questioning whether sexual assault should disqualify Kavanaugh from Supreme Court». Business Insider, 19-09-2018. Arxivat de l'original el 2 d’abril de 2019. [Consulta: 11 desembre 2018].
- 1 2 Lehmann, Noam «In Jaffa, groupthink opponent Bari Weiss touts going against the grain» (en anglès). The Times of Israel, 30-01-2024. ISSN: 0040-7909.
- ↑ Stephens, Bret «Opinion | Why Is Israel Scared of This Young American?» (en anglès). The New York Times, 10-10-2018. Arxivat de l'original el April 27, 2019 [Consulta: 10 octubre 2018].
- ↑ «Weiss to Maher: U.S. Jews Traded Trump Their Values for Israel - After Pittsburgh We Know It's Not Worth It». Haaretz, 05-11-2018. Arxivat de l'original el May 18, 2019 [Consulta: 14 juliol 2020].
- ↑ Edmunds, Donna Rachel. «Bari Weiss resigns from 'New York Times,' citing culture of groupthink». The Jerusalem Post, 14-07-2020. Arxivat de l'original el 15 de juliol de 2020. [Consulta: 15 juliol 2020].
- ↑ McDougall, A. J. «CNN Doc Slams Bari Weiss for Saying She's 'Done With COVID'» (en anglès). The Daily Beast, 24-01-2022 [Consulta: 24 gener 2022].
- ↑ Lammers, Tim. «Antisemitism Documentary ‘October 8’ Gets Digital Streaming Date». Forbes, 28-03-2025. [Consulta: 25 abril 2025].
- ↑ Rosenbaum, Alan. «Who's afraid of the big bad Jew? Exploring the root of antisemitism». The Jerusalem Post, 17-11-2024. [Consulta: 24 abril 2025].
- ↑ Arnold, Amanda. «The Only Good Takeaway From That Bari Weiss Profile». The Cut, 01-04-2019. Arxivat de l'original el 9 de setembre de 2020. [Consulta: 16 juliol 2020].
- ↑ csmonitor, 26-02-2025.
- ↑ Spiro, Amy «Jewish 'New York Times' writer to pen book on antisemitism». jpost, 28-02-2019. Arxivat de l'original el July 1, 2019 [Consulta: 1r juliol 2019].
