Ax-Xura

Ax-Xura

(ar) سورة الشورى
Tipus	sura
Llengua	àrab alcorànic
Format per	Ash-Shura 27 (en) Ash-Shura 23 (en) ash-Shura 23–25 (en)
Sèrie
Part de	Alcorà
Fitxer d'àudio parlat (àrab alcorànic)

Ax-Xura (àrab: الشورى , aš-šūrā, Consell, Consulta) és el capítol 42 (sura) de l'Alcorà (Q42) amb 53 versos (aleia). El seu títol deriva de la qüestió de la sura (consulta) a la qual es fa referència al vers 38. El terme només apareix una vegada en el text alcorànic (a Q42:38) i no té cap antecedent prealcorànic.

Pel que fa al moment i al context de la revelació (asbāb al-nuzūl), tradicionalment es creu que és una sura mecànica, del segon període mecà (615-619).

Resum

• 1-3 El Totpoderós revela la seva voluntat a Mahoma

• 4 àngels intercedeixen davant Déu en nom de l'home pecador

• 5 Mahoma no és un administrador dels idòlatres

• 6 L'Alcorà revelat en àrab per advertir la Meca

• 7-10 Déu, l'únic ajudant, creador i preservador, l'omniscient

• 11-13 L'islam, la religió de tots els antics profetes

• 14 Mahoma va rebre l'ordre de declarar la seva fe en la Bíblia i la Torà

• 15 Els qui disputen amb Déu seran severament castigats

• 16-17 Només Déu sap l'hora del judici

• 18-19 El Totpoderós recompensarà els justos i els malvats segons les seves obres

• 20 Pecadors només es van salvar gràcies a la paciència de Déu

• 21-22 Recompenses del just i de l'injust

• 23 Mahoma acusat d'impostura

• 24-27 El Déu sobirà perdona i beneeix a qui vol

• 28-33 El poder de Déu es manifesta en les seves obres

• 34-41 El caràcter d'un veritable creient decidit

• 42-45 El miserable destí d'aquells que Déu fa errar

• 46 Pecadors exhortats a penedir-se abans que sigui massa tard

• 47-48 Mahoma només un predicador

• 49 Déu ho controla tot

• 50-51 Per què Déu es revela per inspiració i a través dels apòstols

• 52-53 El profeta Mahoma no coneixia ˹aquest˺ Llibre ni la fe ˹abans˺.

Q42:51 Revelació a l'islam

En la tradició islàmica, l'Alcorà 42:51 serveix com a base per a la comprensió de la Revelació en l'islam (waḥy).

وَمَا كَانَ لِبَشَرٍ أَن يُكَلِّمَهُ ٱللَّهُ إِلَّا وَحْيّا وَحْيَوْا م وَرَآئِ حِجَابٍ أَوْ يُرْسِلَ رَسُولًۭا فَيُوحِىَ بِإِذَاماې يَشَآءُ ۚ إِنَّهُۥ عَلِىٌّ حَكِيمٌۭ

No és convenient que Al·là li parli si no és per inspiració, o des de darrere d'un vel, o mitjançant l'enviament d'un missatger per revelar, amb el permís d'Al·là, el que Al·là vol.

Basant-se en aquest vers, els erudits islàmics han descrit tres maneres en què la revelació de Déu pot arribar als seus individus escollits, especialment als profetes.

• Un missatge inspirat –no una paraula sinó una idea– pot entrar al cor dels individus escollits, ja sigui en estat de consciència o en somni.

• El segon mode, es diu, és la paraula que sent la persona a qui es parla, com si estigués darrere d'un vel.

• En el tercer mode, la revelació és enviada per Déu a través d'arcàngels com Gabriel i es lliura als profetes. És la forma més elevada de revelació, i els musulmans creuen que tot l'Alcorà va ser revelat en aquest mode.