At-Tahrim
(ar) سورة التحريم  | |
|---|---|
 | |
| Tipus | sura |
| Llengua | àrab alcorànic |
| Sèrie | |
| Part de | Alcorà |
| Altres | |
| Identificador Library of Congress Classification | BP129.28 |
At-Tahrim (àrab: التحريم, At-taḥrīm, lit. ‘La Prohibició’) o La prohibició[1] és la 66a sura de l'Alcorà, amb dotze aleies.[2] Tracta qüestions relatives a les esposes de Mahoma.[3][4]
El nom de la sura deriva de les paraules لِمَ تُحَرِّمُ, lima tuḥarrimu, lit. ‘Per què tu has de prohibir’, de la primera aleia.[5] El títol de la sura no remet pròpiament al tema principal de la sura, però sí que implica que s'hi esmenta l'incident del tahrim, de la prohibició.[6]
Resum
[modifica]- 1 Mahoma va ser renyat per fer un vot per complaure les seves esposes
- 2 És alliberat del seu vot
- 3-5 Les esposes de Mahoma (Aisha i Hafsa) van ser amonestades per la seva gelosia en l'afer de Zàynab bint Jahx, l'altra esposa de Mahoma.[7]
- 6-8 Exhortació als creients a exercir la fe, el penediment, etc.
- 9 Mahoma va ordenar tractar els infidels i els hipòcrites amb severitat
- 10-12 Les esposes de Noè, Lot, el faraó i la filla d'Imran, exemples per a les dones musulmanes
Data probable de la revelació
[modifica]En relació amb l'incident de Tahrim al qual es refereix aquesta sura, les tradicions del Hadith esmenten l'afer relacionat amb les tres dames que eren entre les esposes de Mahoma en aquell moment; Safiyya bint Huyayy, Zainab Bint Jahsh i Màriya al-Qibtiyya. La primera (és a dir, Safiyyah) va ser presa per esposa per Mahoma després de la batalla de Khàybar, i Khàybar va ser conquerit, com s'ha informat unànimement, l'any 7 de la Hèria. L'altra dama, Mariyah, havia estat presentada a Mahoma per Al-Muqawqis, el governant d'Egipte, l'any 7 de la Hèria, a qui Mahoma havia sabut que l'havia alliberat i s'hi havia casat segons Ibn Kathir i li havia donat el seu fill, Ibrahim ibn Muhammad, a Dhu-l-hijja, any 8 de la Hèria. Una altra tradició del Hadith esmenta l'incident de la mel que se sap que va tenir lloc a l'any 8 de la Hèria. Aquests esdeveniments històrics determinen gairebé amb precisió que aquesta sura va ser enviada en algun moment durant l'any 7 de la Hèria o l'any 8 de la Hèria.
Asbab al-Nuzul
[modifica]Asbāb al-nuzūl, un terme àrab que significa ocasions/circumstàncies de revelació, és un gènere secundari de l'exegesi alcorànica (tafsir) dirigit a establir el context en què es van revelar versos específics de l'Alcorà. Tot i que té certa utilitat per reconstruir la historicitat de l'Alcorà, l'asbāb és per naturalesa un gènere exegètic més que historiogràfic, i com a tal sol associar els versos que explica amb situacions generals en lloc d'esdeveniments específics. Segons Sale, l'origen d'aquest capítol va ser el següent: Hi ha qui suposa que aquest passatge va ser ocasionat per la protesta de Mahoma de no menjar mai més mel, perquè, havent-ne menjat una vegada a l'apartament de Hafsa bint Úmar o de Zàynab bint Jahx, tres altres de les seves esposes, és a dir, Àixa, Sawdà bint Zama i Safiyya bint Huyayy, totes li van dir que havien olorat que havia estat menjant el suc que es destil·la de certs arbustos d'aquelles contrades, i que s'assembla a la mel en gust i consistència, però té un sabor molt fort, i al qual el Profeta tenia una gran aversió. Muhàmmad al-Bukharí va registrar que Àixa va narrar:
| « | El Profeta (ﷺ) solia allotjar-se (durant un període) a casa de Zaynab bint Jahsh (una de les esposes del Profeta) i solia beure mel a casa seva. Hafsa bint Umar i jo vam decidir que quan el Profeta (ﷺ) entrés a casa d'alguna de nosaltres, ella diria: «Sento en tu la mala olor de Maghafir (una pansa amb mala olor). Has menjat Maghafir?» Quan va entrar a casa d'una de nosaltres, ella li va dir això. Ell (li va respondre): «No, però he begut mel a casa de Zaynab bint Jahsh i no la tornaré a beure mai més». Aleshores es va revelar el següent vers: «Oh Profeta! Per què prohibeixes (per a tu) allò que Al·là ha fet lícit per a tu?»....(fins a) Si vosaltres dues (esposes del Profeta (ﷺ) us penediu d'Al·là'. (66.1-4) Les dues eren `Aisha i Hafsa I també la Declaració d'Al·là: 'I (Recordeu) quan el Profeta (ﷺ) va revelar un assumpte en confiança a una de les seves esposes!' (66.3) és a dir, quan va dir: Però he begut mel....[8] | » |
Hadit
[modifica]- Sa'id ibn Jubayr va narrar que Ibn 'Abbas va dir: «Un home va anar a ell i li va dir: 'M'he prohibit la meva dona'. Ell va dir: 'Estàs mentint, no t'està prohibida'. Aleshores va recitar aquest vers: 'Oh Profeta! Per què prohibeixes (per a tu mateix) allò que Al·là t'ha permès?' (At-Tahrim) (I va dir): 'Has d'oferir la forma d'expiació més severa: alliberar un esclau'».
- Ubaid bin 'Umair va narrar d'Aishah, l'esposa del Profeta: «El Profeta solia quedar-se amb Zainab bint Jahsh i beure mel a casa seva. Hafsah i jo vam acordar que si el Profeta venia a veure'ns, ella diria: 'Detecto olor de Maghafir (una goma de mascar amb olor desagradable) en tu; has menjat Maghafir?'. Ell va anar a veure's a un d'ells i ella li va dir això. Aleshores va ser revelat el següent: 'Oh Profeta! Per què prohibeixes (per a tu mateix) allò que Al·là t'ha permès?'. 'Si vosaltres dos us penediu d'Al·là, (serà millor per a vosaltres)'. Dirigint-se a 'Aishah i Hafsah; 'I (recordeu) quan el Profeta va revelar un assumpte en confiança a una de les seves esposes', es refereix a ell dient: 'No, més aviat vaig beure mel'».[9]
- Narrat per Aisha: El Missatger d'Al·là solia estimar les coses dolces comestibles i la mel.[10]
Col·locació i coherència amb altres sures
[modifica]La idea de la relació textual entre els versos d'un capítol s'ha discutit sota diversos títols com ara nazm i munasabah en la literatura no anglesa i coherència, relacions textuals, intertextualitat i unitat en la literatura anglesa. Hamiduddin Farahi, un erudit islàmic del subcontinent indi, és conegut pel seu treball sobre el concepte de nazm, o coherència, a l'Alcorà. Fakhr-ad-Din ar-Razí (mort el 1209 dC), Zarkashi (mort el 1392) i diversos altres erudits alcorànics clàssics i contemporanis han contribuït als estudis.[11]
Aquesta sura és l'última sura del sisè grup de sures que comença a la sura Qaf (50) i s'estén fins a At-Tahrim (66), i el tema recurrent d'aquesta secció de l'Alcorà són els arguments sobre la vida després de la mort i els requisits de la fe en ella. Pel que fa al tema, aquesta sura forma un parell amb l'anterior (At-Talaq). Tadabbur-i-Quran és un tafsir (exegesi) de l'Alcorà d’Amin Ahsan Islahi basat en el concepte de coherència temàtica i estructural, que va ser inspirat originalment per Allama Hamiduddin Farahi. El tafsir s'estén al llarg de nou volums de sis mil pàgines. Descriu At-Tahrim com un suplement de la sura anterior pel que fa al tema central. Segons Javed Ahmad Ghamidi:
| « | Sura al-Talaq (65) i Sura al-Tahrim (66), ambdues sures formen un parell pel que fa al seu tema. A la primera sura, s'expliquen els límits que ha d'observar un creient en separar-se de les seves esposes, mentre que a la segona sura es descriuen els límits que ha d'observar en els casos en què expressa amor cap a elles. Ambdues sures s'adrecen als musulmans, i és evident pel seu tema que van ser revelades a Medina a la fase *tazkiyah wa tathir* de la missió de predicació de Mahoma.[12] | » |
Referències
[modifica]- ↑ Míkel de Epalza (trad.). L'Alcorà. Barcelona: Proa, 2001, p. 851-853. ISBN 84-8256-958-9.
- ↑ «Tanzil - Quran Navigator | القرآن الكريم». tanzil.net.
- ↑ «The Meaning of the Qur'an». English Tafsir.
- ↑ «Translation of Quran In English». Ahadees.com.
- ↑ Alcorà 66:1 (traduït per Epalza).
- ↑ «Tanzil - Quran Navigator | القرآن الكريم».
- ↑ «QuranX.com The most complete Quran / Hadith / Tafsir collection available!». quranx.com. [Consulta: 10 octubre 2023].
- ↑ Sahih al-Bukhari 6691 Referència al llibre: Llibre 83, Hadith 68 Referència web USC-MSA (anglès): Vol. 8, Llibre 78, Hadith 682 (esquema de numeració obsolet)
- ↑ Un altre hadith autèntic esmentat a Sunan an-Nasa'i. Sunan an-Nasa'i 3421 — Amrayn
- ↑ Hadith 5431 del llibre dels aliments (àpats) de Sahih al-Bukhari
- ↑ Hamiduddin Farahi, translated by Tariq Mahmood Hashmi. Exordi a la coherència a l'Alcorà: una traducció anglesa de Fātiḥah Niẓām al-Qurʼān. Lahore: al-Mawrid, 2008. ISBN 978-9698799571.
- ↑ «Metainformació de l'Alcorà». Lloc web de Javed Ahmad Ghamidi.
