Anoiapitec
Anoiapithecus brevirostris  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
| Fòssil tàxon fòssil | |
| Període | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Primates |
| Família | Hominidae |
| Gènere | Anoiapithecus |
| Espècie | Anoiapithecus brevirostris Moyà-Solà et al., 2009 |
.svg){kind=icon}
L'anoiapitec (Anoiapithecus brevirostris) és un primat d'11,9 milions d'anys (en el Miocè mitjà) d'antiguitat desenterrat el 2004 a l'abocador de Can Mata (Hostalets de Pierola, Anoia) per l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP). Els estudis sobre aquesta espècie foren comunicats científicament el 2009 per Salvador Moyà-Solà, director de l'ICP de la Universitat Autònoma de Barcelona, i els seus col·laboradors.[1]
El sobrenom de l'exemplar és Lluc (qui il·lumina). El nom genèric Anoiapithecus deriva de la comarca on es trobà, l'Anoia, i el nom específic brevirostris de la característica distintiva de no presentar gaire prognatisme (les mandíbules no es projecten cap enfora). Aquesta manca de prognatisme es creu que és deguda a una convergència evolutiva a la produïda en els humans i no pas al fet que l'exemplar en sigui un ancestre directe.
Referències
[modifica]- ↑ Almécija, Sergio; Trivigno, Soledad De Esteban; Vilar, Isaac Casanovas; Fortuny, Josep «A unique Middle Miocene European hominoid and the origins of the great ape and human clade». Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS), 106, 2009, p. 9.601-9.606. Arxivat de l'original el 2022-08-02 [Consulta: 3 juny 2024].
