Ametista

Ametista
	Varietat de: quars
	;
Fórmula química	SiO₂
Classificació
Categoria	òxids
Propietats
Sistema cristal·lí	sistema trigonal
Color	violeta, porpra
Duresa (Mohs)	7
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanc
Més informació
Referències

L'ametista és una varietat violeta o porpra de quars, utilitzada sovint com a pedra preciosa. Se suposa que el seu nom deriva del grec a ('no') i methuskin ('intoxicar'), que expressa la creença que la pedra protegia el seu portador de l'embriaguesa. També es pensava que el vi begut d'una copa feta amb aquest mineral no emborratxava. Tanmateix, la paraula podria ser una corrupció d'un nom oriental per designar la pedra.^[2]

Estructura

L'ametista està formada per una superposició irregular de lamel·les alternades de dues formes diferents de quars. Es pensa que això pot ser a causa de l'estrès mecànic. A conseqüència d'aquesta estructura l'ametista es pot trencar amb una fractura ondulada. Alguns mineralogistes, com Sir David Brewster, basen la definició d'ametista en aquest tipus de fractura, independentment del color.

Propietats

Quan se sotmet a altes temperatures, l'ametista sol tornar-se groga, i bona part de la citrina, del quars fumat i del quars groc emprats en joieria solen ser "ametista cremada". Les vetes d'ametista que es troben en afloraments exposats perden el color.

Al segle xx, el color de l'ametista s'atribuí a la presència de manganès. Encara que, ja que aquest tret és capaç d'alterar-se molt o desaparèixer mitjançant la calor, alguns pensaren que era a causa d'un colorant orgànic; es va suggerir el tiocianat fèrric i el sofre. Actualment, se sap que el color és causat per àtoms d'impureses.

Degut a la seva popularitat com a pedra preciosa, un abundant nombre de termes ha aparegut per descriure'n els diferents colors que pot prendre. "Rosa de França" sol ser un rosa o violeta pàl·lid lavanda (sol ser el menys apreciat). El color més valorat és un lila intens amb lluentors roges, anomenat "Siberià", tot i que a part de Sibèria també es troba a Uruguai i Zàmbia. Recentment, algunes pedres, normalment bolivianes, amb bandes alternes d'ametista porpra i citrina taronja s'han batejat com ametrina.

Tradicionalment englobats entre les gemmes cardinals (igual que el diamant, el

[1]

[2]