Vés al contingut

Adolf Florensa i Ferrer

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Adolf Florensa)
Plantilla:Infotaula personaAdolf Florensa i Ferrer
Biografia
Naixement15 maig 1889 Modifica el valor a Wikidata
Lleida (Segrià) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 juliol 1968 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Montjuïc 
Activitat
Camp de treballArquitectura Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióarquitecte Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Adolf Florensa i Ferrer (Lleida, 15 de maig de 1889 - Barcelona, 14 de juliol de 1968)[1] fou un arquitecte català, qui va exercir d'arquitecte municipal en cap, a Barcelona[2] des de la dictadura de Primo de Rivera fins als primers anys del franquisme.[3] Va ser clau en la conservació i restauració d'edificis emblemàtics de la ciutat comtal[1] i en la reinvenció del seu barri Gòtic.[4]

Biografia

[modifica]

Una vegada acabats els seus estudis d'arquitectura el gener de l'any 1914, va exercir com a arquitecte municipal de Lleida, on entre altres obres signà els plànols de l'Escola Jardí dels Camps Elisis (1918).[1] Es va posar a donar classes, va obtenir la càtedra de Mecànica Racional l'any 1920. L'any 1924, va ser nomenat arquitecte municipal de l'Ajuntament de Barcelona, continuant sent-ho fins a la seva mort l'any 1968.[5]

Restauracions

[modifica]

Influenciat per l'escola de Chicago, encara que es va moure dins el classicisme noucentista, les seves obres més destacades van ser a la Via Laietana, on bastí la Casa Cambó (1925),[6] l'Edifici de la Immobiliària Catalana (1925),[7] la Casa Artur Suqué (1927),[8] el Casal del Metge amb Enric Catà i Catà (1931),[9] i la Seu del Foment del Treball Nacional amb Josep Goday (1931).[10]

Juntament amb Antoni Falguera i Joaquim Vilaseca van formar l'equip que el 1926 va reformar l'edifici de la Casa de la Ciutat. Va ser també l'autor del Palau de Comunicacions i Transports de l'exposició del 1929.

Adolf Florensa també va fer algunes obres conjuntes amb arquitectes modernistes com Modest Feu: (Casa Teixidó, 1924-1928).[11] El 1952 va construir la creu de terme d'Horta. Altres realitzacions seves inclouen:

Títols honorífics

[modifica]

Publicacions

[modifica]

Bibliografia

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1 2 3 Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. «Catàleg Arxiu Històric: FLORENSA I FERRER, Adolf». [Consulta: 23 febrer 2023].
  2. 1 2 Ainaud de Lasarte, Joan. «Els palaus del carrer Montcada». A: Ainaud de Lasarte, J.. Museu Picasso: Catàleg de pintura i dibuix. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, Museus, 1984, p. 13–19.
  3. ↑ Garcia-Fuentes, Josep-Maria. Barcelona's Gothic Quarter: Architecture, Ideology and Politics. DOI 10.4324/9781315567761-3/barcelona-gothic-quarter-josep-maria-garcia-fuentes.
  4. ↑ Gant, Agustín Cócola «The invention of the Barcelona Gothic Quarter». Journal of Heritage Tourism, 9, 1, 02-01-2014, p. 18–34. DOI: 10.1080/1743873X.2013.815760. ISSN: 1743-873X.
  5. 1 2 Secció d'Arqueologia Urbana. Projecte d'intervenció arqueològica al Museu Picasso: Restauració de l'enteixinat gòtic del Palau Finestres (ref.: NI 3699). Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 13-05-1999.
  6. ↑ «Casa Francesc Cambó i Batlle». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  7. ↑ «Edifici Immobiliària Catalana, S.A.». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  8. ↑ «Casa Arturo Suqué». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  9. ↑ «Casal del Metge». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  10. ↑ «Edifici del Foment del Treball Nacional». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  11. ↑ Web Modest Feu i Estrada: biografía[Enllaç no actiu]
  12. ↑ «Palau Reial Major: Saló del Tinell i vestigis de la ciutat romana i visigòtica». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  13. ↑ Terradas Muntañola, Robert «Evolució de la imatge de les Drassanes de Barcelona». Drassana. Diputació de Barcelona, Núm. 19, 2011, p. 71.

Enllaços externs

[modifica]